Com la feina del documental em pot ajudar a millorar les meves competències com a futur docent?

Evidentment, qualsevol pràctica que es faci quan estàs estudiant serà positiva. Ja que et toca provar la teoria que estàs aprenent. Llavors es quan succeeixen inconvenients que no havies pensat, i que hauràs d’actuar al moment. Saber com aconseguir “sortir del pas” et fa crear noves tàctiques que d’una manera futura aconseguiràs utilitzar. Pot ser, que no serveixin en altres ocasions però per això l’aprenentatge és una cosa que no acaba mai.

La nostra idea que vaig fer juntament amb Clara Tur ens va semblar perfecte, treballar la fruita en l’època en què ens trobem, on hi ha una gran diversitat de fruites i sabors nous que desconeixen era genial.

Vam parlar amb la mestra de la guarderia “Es Jardí” i ens va dir que el dia que tocava fruita ( els dimecres) els nens tenien molta curiositat per les noves fruites. Ella té un grup de 2-3 anys, el moment en que ja tenen la suficient consciència com per identificar què els agrada i què els interessa. Així que fer un projecte amb fruites ens va semblar captivador.

EL NOSTRE PROJECTE “ LES FRUITES I ELS SENTITS”  - ESBORRANY

-          Assemblea amb els infants per saber quines fruites coneixen, quines agraden...

-          Fomentar sortida amb les famílies per anar al mercat i comprar fruita per experimentar.

-          Fer un mercat amb les fruites que han portat els infants.

-          Creació del mercat pintant el mural tots junts.

-          Observar, conèixer i tocar les diferents fruites.

-          Fer “pintxitos” de fruites i després menjar-les.

-          Fer un mural utilitzant les fruites com a eina, pintar amb les fruites, estampació.

-          Entrevista a la mestra.

La fortuna que hem tingut alhora de fer el documental és que jo treballo en aquella guarderia, per tant els nens actuaven de manera natural, ja que ja hem coneixen, i van ser molt espontanis. Com a reflexió de millora cap a mi he de dir, que com sempre, sorgeixen situacions que no hi comptaves i que has d’anar canviant el que tenies pensat. Tot i que ho teníem força estudiat, moltes vegades, per no dir gairebé totes, no surt com esperaves. El resultat del nostre documental ha estat molt positiu. Com a negatiu dir que no es fàcil adaptar els temps amb els infants. Ja que teníem planejat fer-ho en dos sessions i hem hagut de fer-ho amb alguna més, ja que els nens estaven cansats, o no era el dia per a fer aquella activitat. I quan passen aquestes coses, només et queda la paciència pròpia, i el companyerisme amb la teva “colega” d’equip, ja que ella també tenia planejat altres activitats i ha d’acabar acomplant-se als teus horaris per què és un treball que s’ha de presentar, i la Universitat no espera. A més haver d’organitzar-te amb la teva companya de classe, que també treballa i demanar actualment lliure per a fer un treball moltes vegades no és factible. És a dir, que les ganes de fer no ens falten, però la vida d’avui en dia impedeix ser una treballadora alhora que una estudiant...

Tot el que es faci ara i més endavant, com a futura mestra serà per millorar, i evidentment millorar les competències. Cercar informació, comparar formes de treballar, contrastar opinions amb altres persones que treballen en l’educació sempre serà positiu i et farà créixer i aprendre, per tant no hi ha res millor que fer aquestes coses.

Per mi tot i que em queixo constantment del temps, crec que ha estat molt bona idea fer un documental, primer pel que he nombrat anteriorment, i després per què em sembla una manera d’aprendre molt més bona que el que t’ensenyen els llibres, gràcies mestra.