Y per acabar comencem...

I amb aquestes paraules em quedo, ja que em passen els semestres i no m’adono, ja no sé si es per això que diuen de l’edat, o per que realment el temps passa... i passa massa aviat. He de dir que no m’he adonat quasi de fer l’assignatura,el temps m'ha passat volant!una vegada més em queixo del pla Bolonya, estic cansada d’aquesta manera d ‘ ensenyament , però una vegada més també s’ha d’agraïr ja que les/els mestres fan que sigui una mica més “Fàcil” dintre de les possibilitats que tenen, i dintre del que pot fer un mateix. No és gens fàcil treballar en una escoleta, preparar les teves pròpies classes a diari, i a més fer set assignatures, amb milions de treballs, de fòrums, unitats didàctiques... Concretament aquesta assignatura, m’hagués agradat molt haver-la presenciat , ja que no només he anat molt però que molt perduda, ja que no hi ha apunts al moodle, i he hagut de tenir unes meravelloses companyes que havien de passar’ m-ho tot, sinó per què m’encanta tot lo relacionat amb la televisió i el món audiovisual. He fet dos cicles superiors, sóc productora i realitzadora audiovisual, ja fa 8 anys que no agafo una càmara, ni que faig cap muntatge com els que feia, però és algo que tinc dins. La veritat es que quan vaig llegir l’optativa, em pensava que seria enfocada d’una altre manera, no sabria dir ben bé com, però pensava que parlaríem d’audiovisuals per a fer amb els nens, amb tractament educatiu. Penso que tots els vídeos i els articles han estat molt interessants, m’hagués agradat com sempre, poder tenir molt més de temps, per a poder llegir-ho tranquil•lament, i no amb les presses. Hi ha lectures que no he pogut llegir, i em fa ràbia, ja que com no eren obligatòries no les he llegit, però pel que em queixo sempre, la falta de temps, fa que vagis a corre-cuita, facis el que puguis, i no tinguis temps per a respirar. I sincerament, no m'agrada. I no estic massa positiva, no... de fet acabo el semestre ofegada... M’han costat molt les optatives, les tres que he fet, primera que he hagut de fer una assignatura optativa que no m’interessa lo més mínim, però com que no tens més opcions l’has de fer... RELIGIÓ. Després una per videoconferència que m’ha semblat una mica avorrida, sense cap tipus d’enfocament a l’educació, ni molt menys a Infantil, però que alguna cosa he après... i la d’audiovisuals, que m’ha semblat molt interessant però ha estat molt de treball haver de demanar els apunts, fer preguntes a les companyes, fer el treball que s’ha fet llarg... en fi que estic esgotada. Com ja he dit he fet dos cicles d’audiovisuals, moltes vegades he hagut de mirar amb lupa les pel•lícules, llavors m’ha encantat la idea de fer-ho amb una pel•lícula d’Infantil. La veritat que el resultat ha estat molt positiu, tinc un bon equip de companyes, treballadores i molt eficaces. Llavors tot i que s’ha fet llarg , ha estat per què no era l’únic treball i s’anaven col•lapsant tots a la vegada. Era com que mai acabaves un que havies de començar un altre, que tampoc mai acabava... Llegir l'article de Gijón m'ha semblat molt important per enfocar el treball final, ja que parla de les pel.lícules Disney, i dóna una nova visió que desconeixíem, o bé que no ens havíem fixa't tant! i et quedes bocabadada amb la realitat i l'enfocament. Disney dóna una imatge que no es real, i si et poses a mirar-ho ens vénen molt bé el seu producte. Un cop acabat el treball he de dir que ha canviat la meva visió cap a aquestes pel.lícules, però sincerament no crec que deixi de veure-les. Trobo que em de saber llegir els missatges i poder ser crítics amb ells, tenir una bona capacitació per entedre i saber-ho analitzar. No estar enganyats sinó ben informats. Canviant de tema, el que més greu em sap, es que no estic gaudint d’aquests moments universitaris dels que he parlat al principi de la meva reflexió... Recordo a les meves amigues de Barcelona, que no van agafar el pla nou, i gaudien d’anar a la Uni... jo aquesta sensació, en aquests moments de la meva vida, no els estic vivint. I com he començat dient lo valuós que és el temps, i lo ràpid que passa, no t’adones i ja has acabat... he posat el títol, i per acabar comencem, per què no acaba aquí, acabes semestre i tornes a començar... i esperem que canviï la meva manera de pensar de les vivències universitàries. Una vegada més dirigir-me a la meva tutora, i donar-li les gràcies per la paciència, la constància i la humiltat que té, gràcies!