CERCAR
UN BLOG EDUCATIU:
Com a experiència pròpia he de dir que trec molta informació
de blogs, ja que em fan treure idees del que puc treballar a la meva aula. Però
he de dir que tinc un de preferit que no és pas extret d’un blog sinó que és
del facebook. Es diu “ fer de mestres”.
Es tracta d’una pàgina on una mestra que ja no treballa per motius de malaltia,
li havien detectat “Síndrome de fatiga crònica” una malaltia que cada vegada s’escolta
més, on l’hi ha comunicat la seva incapacitat laboral, per tant ha
d’acomiadar-se de fer el que més li agrada i el que ha fet durant tota la seva
vida.
Llavors va crear aquesta pàgina per a poder ajudar a les
noves mestres i les que tinguessin dubtes. No tan sols donava idees, sinó que
ajudava a estudiants de magisteri, i a mestres novates... És una pàgina molt
bonica, molt certera i sobretot molt positiva...
De fet agraeix les noves tecnologies i poder fer el que li
agrada des de el llit, la seva finalitat es seguir compartint experiències i
s’ofereix a tothom que necessiti els seus consells.
És una dona que a mi personalment m’encanta, ja que no
solament dóna idees, i mostra fotos amb enllaç d’activitats, sinó que la gent
que pregunta obertament gairebé totes les vegades els soluciona el que demanen.
A mi m’ha donat moltes idees, treballa per projectes i experimentació, és molt
oberta i creativa i m’agrada el que explica.
Em quedo parada i a la vegada em sento orgullosa, ser mestra
és un treball meravellós, ple de màgia i d’amor. Que més es pot demanar a la
vida i fas el que realment t’agrada? Molta gent em diu, per què no canvies de
treball, si a vegades no arribes a fi de mes? I jo els dic, que cada vegada que
m’aixeco pel matí i he d’anar a treballar m’aixeco amb ganes, pot ser que
tingui un dia son, o que no tingui pas un bon dia, però quan arribo i veig les
cares dels meus nens, i els que ja han arribat es tiren als meus braços com si
hagués arribat algun familiar seu, fa que sigui immensament feliç, és un regal
per a mi.
Es per això que em sento identificada amb aquesta dona, ja
que és tant forta la seva vocació, que ni una malaltia greu pot fer que tiri la
tovallola, i és d’agraïr i per mi un exemple de força i perseverança. Gràcies a
gent com ella, el nostre treball cada vegada és més increïble i més valuós, un exemple
a seguir.
En fi he seguit buscant, perquè no tinc cap pàgina estrella
que no fos aquella i finalment m’he decidit per una que es diu: “Juani
Maestra Infantil, cosas que me gustan”
És un blog que va començar a fer fa 4 anys, on penja el que
fa a la seva aula. La veritat es que és un blog que et dona moltes idees, no
explica massa de les seves experiències viscudes, però si que et dona molt de
material aprofitable, que a mi personalment em va molt bé. Però no puc saber la
seva experiència com a docent, només basant-se en el que treballa.
Indagant he trobat una altre pàgina que m’ha semblat
interessant i que mostra com és la mestra. Es diu “Actividades para educación
Infantil” Nunca es tarde para aprender.
La mestra es diu Blanca, i diu que és un homenatge a totes
les mestres que porten d’excursió als nens de la seva classe i que de cop un d’ells
s’entreté mirant algun bitxet, és una manera realista de mostrar que les
mestres també som humanes i que podem despistar-nos...
La mestra en cadascuna de les seves entrades fa una breu
explicació; per exemple en el cas de la Marató de contes de Guadalajara,
explica que es fa, et fica enllaços d’interès per si vols buscar més informació
relacionada amb el tema, enfocada cap als infants, i et fica material que
vulguis utilitzar. El que no et posa és les sensacions i experiències que viu
ella amb els nens.
Però si llegeixes el que posa pots valorar que és una mestra
que lluita per defensar l’ infància i protegir-la, que vol que els nens
segueixin sent nens, que gaudeixin cadascú de l’edat que tenen i que facin el
que els toca. Dóna una imatge dels nens que jo em sento relacionada i que
moltes vegades arribo a “xocar” amb alguns pares. Trobo que hi ha molts infants
que moltes vegades no fan el que els toca, ja sigui per pressions familiars, o
per que els pares volen tenir-los més avançats que la resta, i és un error molt
comú, que cada vegada estic escoltant més i intento que no succeeixi. Crec que
els nens tenen els seus ritmes, com ja diem milers de cops, però moltes vegades
els pares comencen a ofuscar-se si el seu nen no està arribant als objectius
propis de la seva edat. D’altres volen que aprengui més aviat, i en canvi de
deixar que juguin lliurament estan fent fitxes com bojos a casa seva tancats.
Trobo que s’està perdent l’essència de poder gaudir del joc, de fer el que
vulguin, de l’ imaginació, de compartir al carrer amb altres amics, d’experimentar
amb la naturalesa, de ser nens al cap i a la fi, que son moments que mai més
tornaran a viure, i que ja tindran temps de topar-se amb la realitat...
Centrant-me en el blog de la Blanca, també m’ha agradat que
no estigui solament direccionat cap a mestres, sinó que també ho està per mares
i pares. Per si volen ajudar, per si volen compartir amb la seva canalla.
A més hi ha activitats on et mostra consells i passos per a
poder motivar als infants, per exemple en el cas de la lectura, per fomentar
hàbits de llegir, de comprendre, de valorar que llegir també es divertit...
A més té tot tipus de material, desde orles, fins grafia per
a poder fer cartells, fins a contes interactius... Diria que és un blog d’aquestos
de “VALE PARA TODO” i que crec que
em pot ser molt útil ara que l’he investigat a fons!
No hay comentarios:
Publicar un comentario