Competències de l’assignatura:

Una persona és competent quan ha assolit i adquirit una sèrie de coneixements, habilitats, destreses, aptituds i valors. A més ha de tenir una actitud respectuosa on es valori a si mateix i pugui valorar als demés.

Aquesta assignatura per a mi, crec que pot ser força interessant, ja que d’alguna manera es com tenir una mirada cap a mi mateixa, ja que jo sóc tutora de la meva aula, i evidentment hi ha situacions, i moments que no es fan les coses com m’agradaria. Agraeixo enormement estar treballant del que m’agrada, però es una escoleta privada, per tant això comporta adequar-te amb el que hi ha. Es a dir, no es respecten les ratios, no tens tot el material ni l’ajuda que necessitaria, estic tirant terra sobre la meva teulada, però les coses com són.

Per mi moltes vegades es estressant... Tinc molts nens i vols acaparar fer moltes coses i no arribes. Has d’aconseguir que s’assoleixi el que tens pensat i programat, almenys el mínim, a més tens la pressió dels pares, que moltes vegades, ( per no dir que sempre) són pitjors, ja que es pensen que només tens al seu fill/a i et demanen coses que no et pots creure. A la meva classe tinc de tot, un nen que utilitza bolquers ecològics, un altre que no vol que el netegis amb toallitas i vol que ho facis amb una esponja i sabó natural, un altre que et pota roba de marca i no vol que es taqui... en fi un seguit de tonteries que el que haurien de preocupar-se és que el seu nen gaudeix, i estigui ben cuidat i estimat.

 

Després de llegir les competències de l’assignatura:

 

Tot això ho faig a diari, jo sóc responsable de tot el que es faci i es desfaci a l’aula, la meva directora no està massa a sobre de mi, per tant em dona tota la llibertat per a fer el que em sembli coherent. Però com ja he dit, moltes vegades no es fa el que a una li agradaria.

Sóc força autònoma en tots els moments de la meva vida. Tinc trenta anys, sóc de fora i des de els 17 que porto fora de casa, buscant-me la vida. Per tant crec que assoleixo tots els punts marcats d’aquesta assignatura. Una altre cosa es que ho pugui aconseguir amb els ritmes que es porten avui en dia.

He de dir que també tinc un caràcter fort, i que jo vinc de treballar en una escola pública a Barcelona, i evidentment no hi ha color. Moltes situacions que visc i que em succeeixen passo airosa ja que recordo les meves vivències, i m’ajuden a superar-ho. I també he de dir que després d’estar a tercer de carrera, com la pràctica, no hi ha res. I agafo recursos ,més del que he treballat i del curs de TEI que no pas del que puc extreure d’estudiar tres anys a la Universitat. I em queda molt per recorre, molt per aprendre i molt per viure. Això no ha fet més que començar, i encara que porti tants anys a l’escoleta segueixo aprenent i afrontant cada dia noves vivències. Necessito recorre i experimentar molts moments per a poder ser una bona mestra. Crec en l’educació i sobretot crec en mi mateixa, i cada dia és un repte per mi que afronto amb il•lusió i entusiasme. Confio en que si vols fer les coses bé i les fa de cor, et sortiran bé.

Competències Bàsiques a Infantil:

- Competències comunicatives:

1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

2. Competència artística i cultural.

- Competències metodològiques:

1. Competència en el tractament de la informació i competència digital

2. Competència matemàtica.

3. Competència d’aprendre a aprendre.

- Competències personals:

1. Competència d’autonomia i competència personal.

- Competències conviure i habitar el món:

1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

2. Competència social i ciutadana.

El mestre i escola IDEAL

 

L’escola on m’encantaria treballar, i ser la mestra que espero poder arribar a ser, seria la que es treballa amb una base constructivista.

A vegades em pregunto si és factible, i si es pot arribar a aconseguir amb els temps que corren.

Jo he treballat en escoles fent de vetlladora amb nens amb NEE, he format part de l’equip, i he anat a reunions, he estat totes les hores a l’aula, i sí que he conegut moments en que la mestra feia preguntes, i els nens decidien, però com preguntes trampa, esperant que es contestin aquelles coses, com que ja estaven encaminats. També he escoltat comentaris d’escoles noves, denominades escoles vives, on el seu projecte educatiu era espectacular, les idees, les metodologies una passada, però després a la pràctica era un caos. Crec que realment no hi ha uns professionals preparats, o que no estan del tot convençuts del que fan, els agradaria, però no ho estan. Es que no deu ser gens fàcil, i segur que en certa manera tampoc massa agraït.

Centraria la meva aportació amb una frase:

“L’educació com agent de canvi”

Crec que és important que hi hagi un canvi, canvi de mentalitat per part dels adults. Que no tinguem por als canvis, que és el que sol passar quant et fas gran, comencen les pors a coses noves. Tot el contrari als nens que ells gaudeixen aprenent coses noves que no han vist mai i que no sabien

Canviar el pensament de que si no son conceptes i teories, i temari, ja no s’ està aprenent res.

Canviar la manera de veure els infants, respectar-los, escoltar-los, fer-los partícip del seu propi aprenentatge, ser els seus propis protagonistes. Per què ho són.

Canviar l’estructura de la classe, fer-la més real, que tinguin més contacte entre ells, no pupitres, taules, cadires tots mirant cap a la pissarra.

Canviar llibres de text per activitats manipulatives, d’experimentació i d’observació, cercar amb altres materials i espais, a casa, a la biblioteca, amb companys, amb els pares, a Internet...

Hem de ser globals, creatius, significatius, hem de mostrar interès i amor per la nostra feina per a poder transmetre-ho als infants. Sinó ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos

La realitat es que s’està creant un canvi per què hi ha una gran distància entre allò que els alumnes poden i tenen interès per aprendre i els plans que estan presentats per les institucions escolars. I això avui dia demana a crits que canviï, però ràpidament, per què tota la resta de vida canvia a passos agegantats. I l’educació està quedant enrere. Fa por pensar en que no saps com seran les generacions futures, en general fa por de com serà, el futur per tots.

Demano...

  Una escola amb bases culturals, no solament ensenyar conceptes i continguts. On els coneixements ja hi són per tot arreu, a casa, a internet a la televisió. I a l’escola es debateix sobre els dubtes i els conflictes. On esteticament sigui bonica i confortable, que donguin ganes d’anar a classe. No com moltes escoles que hi ha que són grises, com si fossin hospitals, sense vida. Es necessiten escoles vives per dins i per fora.

Mestres que escoltin el que volen els infants, el que necessiten, que demanen,que volen. Que els proposi als nens mètodes i experiències per a que construeixin el seu propi aprenentatge. Que el guii sense marcar amb obligatorietat que s’ha de fer. Mestres que estiguin en constant moviment, que siguin capaços de trobar-se dia a dia amb situacions que hagin de canviar el que tenien planejat, i que siguin capaços d’encaminar-ho i fer-ho bé.

Que les famílies formin part d’aquest procés, que s’impliquin, que gaudeixin amb els seus fills. Que aprenguin junts. Que es comparteixi l’educació entre tots , per què tots formen part d’aquesta educació, tots són necessaris per a que els nens creixin feliços.

Tot amb una base de respecte i d’amor pel que es fa.

Això és el que seria una escola i uns mestres ideals, i som nosaltres les que tenim el poder de fer-ho, de fomentar el canvi, de ficar tota la positivitat i el ben fer per aconseguir-ho.